El
vaixell es movia amb un ritme implacable i nauseabund, com algú que mastegués
amb una dent podrida. Les illes, que tot just s’albiraven a través de la boira,
també semblaven dents, va pensar la Faith. Però no pas dents boniques i blanques com
els penya-segats de Dover, sinó dents corcades i esquerdades que sobresortien
tortes enmig de l’onatge del mar gris i encrespat. El vaixell correu esbufegava
amb determinació mentre s’obria pas entre les onades, untant el cel de fum.
L’arbre
de les mentides és la setena novel·la de l’autora Frances Hardinge.
La
història està narrada des del punt de vista de la Faith , la nostra
protagonista. L’època en què es desenvolupa l’argument està situada al voltant
dels anys posteriors a la publicació de El
Origen de las especies d’en Charles Darwin, és a dir, poc després de l’any
1859.
Però la Faith sent una gran
admiració pel seu pare i no creu que aquest rumor sigui cert. Així doncs
decideix recolzar al seu pare i proporcionar-li tota la seva ajuda, malgrat que
el seu pare la rebutgi constantment.
Al poc
temps d’arribar a Vane i de guanyar-se l’antipatia de molts dels seus habitants el pare de la Faith apareix mort. Tots
donen per fet que es va suïcidar, però la Faith troba suficients pistes i raons per pensar
que algú l’ha assassinat. Per això decideix descobrir tots els secrets que
amagava el seu pare, descobrint d’aquesta forma un espècimen realment
extraordinari: l’Arbre de les mentides. Un arbre que s’alimenta de
mentides, és a dir, tu li dius una mentida i l’arbre origina un fruit que et
revela un secret amagat.
Estem
davant d’una novel·la plena d’intriga, aventures i misteri que no us deixarà
indiferents. Coneixerem les tendències científiques de l’època, molt
relacionades amb les teories d’en Darwin i molt polèmiques en aquella època; i
ens mostrarà clarament la situació de la dona en aquells dies: els seus
comportaments sempre moderats per evitar les xafarderies, la seva
intel·ligència sempre vista com una cosa mes negativa que positiva, la seva
posició sempre inferior a l’home i, sobretot, la seva dificultat a l’hora
d’entrar en el món de la ciència o la investigació.
I una de
les coses que també m’ha agradat molt ha estat les il·lustracions realitzades
per Chris Riddell, que adornen cada capítol de la novel·la.
I ara unes quantes
frases:
- El
seu pare no estava precisament en el seu element: era com un lleó en una
barraca de la fira assotada per la pluja.
- La
honestedat és una qualitat admirable en un home, però en una dona es
fonamental si tracte de valer-se. Escolta’m Faith. Una noia mai pot ser
valenta, intel·ligent o hàbil com un noi. Així que si no és bona persona,
no és res. Entens?
- És clar que la ment femenina és una cosa totalment diferent... I que te el seu propi encant! Però un excés intel·lectual la faria malbé, l’aplanaria... Seria... Com una pedra en un soufflé.
I ara unes
anècdotes:
- Aquesta
novel·la va guanyar el Premi Costa 2015 al millor llibre de l’any.
- Patrick
Ness, l’autor de Un monstruo viene a
verme, ha fet un comentari sobre aquest llibre dient “L’arbre de les mentides és una novel·la magistral: intrigant,
emocionant i absolutament original. Tothom hauria de llegir Frances Hardinge.”
- Un
dels diaris més coneguts del Regne Unit ha comentat “Hardinge
té un talent immens i escriu amb un enginy i una prosa inesgotables.”
Aquesta
novel·la la recomano a les persones que els hi agradin les històries d’època
amb una trama de misteri i intriga i, sobretot, que en certs moments et fan
sentir por. És un llibre preciós, hi trobareu moments
molt bonics que de ben segur us emocionaran...
Malgrat tot, la idea que la seva mentida originés
tremolors de terra per tot Vane, destarotés els seus prepotents enemics i els
incités a barallar-se com gats li proporcionava un plaer ben palpable. Se
sentia plena d’orgull i d’una sensació de poder. Hi tenia traça, en aquelles
coses, i cada vegada millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada